Cerveseta, terrasseta i solet… recepta d’un estiu a la capital de l’Alacantí!

Oprimits, Salvem Mallorca: "Polítics defensant es medi ambient / volen unes illes sostenibles / a un món globalitzat / l’ecologia no és possible / especulant sa terra és més factible".

Les vacances bloqueres arriben a la seua fi i, unint-me a la resta que ho han fet aquests últims dies, ja toca actualitzar.

Tot
siga dit, no és que no haja actualitzat perquè no hagen ocorregut coses,
més bé al contrari; sinó que és la xafogor, la calitja, o com vullgueu
dir-li, la que m’ha segrestat les neurones i a poquet a poquet està
tornant-me-les. No sé si m’arribaré a reacostumar a la calor d’Alacant,
de veres, és matadora! Sort que a la terrasseta del piset s’està, xè,
de categoria!…

…i aquesta és una bona manera de començar!

Des
del juliol he desplaçat el meu centre vital cap a la ciutat d’Alacant!
Concretament a un piset del barri de Carolines, que són d’aquells que
dius: collons, els "xollos" existeixen! jejeje La veritat que un àtic
amb terrassa i per un preu més que raonable no es troba tots els
dies… i si la companyia és bona, millor que millor! 

Així, que
assegut a la terrassa, agafant un poc de l’aire que corre i, per tant,
alliberant les neurones de la letargia en la que s’havien instal·lat,
he de contar-vos que des del 4 d’agost ja sóc "tio"!!!! Ueeeeee!!! I
direu, ja…!? Doncs sí, mira… L’home ja tenia ganes de veure el
món…
mare quin perill que va a ser!!! Jo ja m’estic entrenant per a
quan jugue amb ell!! Açó ni una marató, tu! jejeje Això sí, el xiquet
es mereix una entrada tot per a ell que està per venir… 😀 Ara per
ara, amb veure’l pel vidre, ja estic més que pagat!!!

I amb tot, l’estiu ha transcorregut entre visites, festes de poble, cervesetes i treball! Vacances per favor!!!!! xD

Doncs
això, visita curta i intensa del senyor Azelko, amb recorregut per la segona
i tercera ciutat del País Valencià: Alacant i Elx, respectivament. Per
a qui no les conega, i no serà per les vegades que vos he convidat a
vindre (ehem, ehem), aquí va una petita descripició des del punt de
vista imparcial de la meua subjectivitat patent en tot allò que faig i
que, com a bon periodista, no he de fer palesa, malgrat ser impossible,
perquè, segons Voloshinov, tot acte comunicatiu té un component
ideològic al darrere, encara que els mitjans de comunicació ho
revestisquen d’objectivitat. (Mosseguellet dixit) xD

Com deia,
Alacant, capital de la comarca de l’Alacantí, és la segona ciutat del
País Valencià. Una localitat que m’ha sorprés, tot i haver viscut més de
mitja vida a 30 kilòmetres d’ella. Per a mi, ciutat amb un ambient
marcadament mediterrani, on passejant pels seus carrers m’han vingut al
cap instantànies de ciutats italianes com Gènova o  Roma. Bars i
cafeteries en cantonades i carrers estretes del Barri, amb un alé de
romanticisme, provocat en part per la seua il·luminació i la deixadessa
municipal en revitalitzar la zona, en concret, i tots el barris de la
ciutat, en general. Tot ajuda. És com una ciutat a mig fer, on tot
funciona pel caos general. 

Per altra banda, tenim Elx. Una
ciutat molt més neta i més ordenada que Alacant. La capital del Baix
Vinalopó és un lloc on morir. S’ho deia al senyor Azelko i és de veres.
Una ciutat tranquil·la, producte d’una burgesia industrial, que ara per
ara ha desaparegut en la seua gran majoria, però que roman a l’ambient
i a l’esperit dels elxans. 

Amb aquesta petita introducció,
continue la narració dels llibres dels Feyts d’en Mosseguellet I. xD
Capítol 2: De com van anar a les festes d’Elx i no van morir cremats
per un coet borratxo. Doncs això, per les festes d’agost, tocava visita
obligada al Misteri d’Elx, obligada tant per veure’l d’una vegada com
per fer un reportatge per al curro! (enllaç) Ja que estàvem allí, doncs
tocava veure la nit de l’Albà, molt recomanable per a tots aquells que
no l’hagueu vista mai. Paga moltíssim la pena!!! El cel d’Elx
s’il·lumina durant tota una hora de castells de focs, i ja no diguem-ne
quan es llança la palmera blanca, de la verge o imperial, segons qui
t’ho diga. Impresionant!!! En la vida del senyor he vist una palmera
d’aquest tipus, que aconsegueix que es faça de dia en la ciutat a mitjanit! Molt,
molt recomanable.

I de festa en festa. El cap de setmana següent,
carretera i a Jumilla (Múrcia). Visquen les festes del vi! La gran
cavalcada del vi és genial. Una desena de penyes del poble et van
llançant per sobre i donant-te a beure litres i litres de vi,
prèviament barrejats amb una mica d’aigüa, i en alguns casos, fins i
tot sucre. En resum, una tomatina amb litres de vi i petits entrepans
que donen de quan en quan, perquè si no ho feren, a saber com podria
acabar la cosa. jejeje Però la història no acaba aquí. Com en tota festa de
poble, ha d’haver concert. Bien sûr! Que dius tu, a un poble de Múrcia
qui podria tocar… mmmm… Obrint Pas, Betagarri i Porretas? No
veritat? Doncs sí… i a la barraca municipal!! Què foorrrtttt! En
resum, un concert impresionant i una nit d’allò més bona!

Amb
tot, no us penseu que no he treballat. Per succesos en Alacant i
voltants que no siga! Si aquesta setmana, pareix que els assassins
s’hagen pres vacances
, poreta em fa la pròxima. :S A continuació, vos
deixe algun reportatge d’aquest estiu a vore que us sembla i, a més, un
joc de xiquets: Troba a Wally!

Troba a Wally 1

Troba a Wally 2

Reportatge 1

Reportatge 2

Un abraçada molt gran a tots i totes! I què passe un bon inici de curs bloquero! Un muaks!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Cerveseta, terrasseta i solet… recepta d’un estiu a la capital de l’Alacantí!

  1. Emdennor diu:

    Ja era hora ja, perrero!!
    (ara, tot s’ha de dir, que jo estic de posts-farcit al meu blog per estiu, a causa del curro…).

    PS. Terrasseta al teu pis?? com no avises d’això?? Si em dius que tens vistes a la mar, me’n vaig només puga, de veritat!!!!!!

    PS2. Les festes d’interès universal de Rafel estan a prop…

  2. Emdennor diu:

    Ok ok, fes un “huequet” al teu pis que hi aniré quan puga!

    Ah! la meua intenció és anar al sopar popular de dijous a Rafel amb la fàmily, i potser acoblar-me amb algú després a la discomòbil 😛
    Perquè per a la monumental festa de disfresses de divendres ho tinc difícil pel curro…

    Una abraçada!!

  3. PS. Terrasseta al teu pis?? com no avises d’això?? Si em dius que tens wholesale nfl jerseys vistes a la mar, me’n vaig només puga, de veritat!!!!!!

Els comentaris estan tancats.

Cerveseta, terrasseta i solet… recepta d’un estiu a la capital de l’Alacantí!

Les vacances bloqueres arriben a la seua fi i, unint-me a la resta que ho han fet aquests últims dies, ja toca actualitzar.

Tot
siga dit, no és que no haja actualitzat perquè no hagen ocorregut coses,
més bé al contrari; sinó que és la xafogor, la calitja, o com vullgueu
dir-li, la que m’ha segrestat les neurones i a poquet a poquet està
tornant-me-les. No sé si m’arribaré a reacostumar a la calor d’Alacant,
de veres, és matadora! Sort que a la terrasseta del piset s’està, xè,
de categoria!…

…i aquesta és una bona manera de començar!

Des
del juliol he desplaçat el meu centre vital cap a la ciutat d’Alacant!
Concretament a un piset del barri de Carolines, que són d’aquells que
dius: collons, els "xollos" existeixen! jejeje La veritat que un àtic
amb terrassa i per un preu més que raonable no es troba tots els
dies… i si la companyia és bona, millor que millor! 

Així, que
assegut a la terrassa, agafant un poc de l’aire que corre i, per tant,
alliberant les neurones de la letargia en la que s’havien instal·lat,
he de contar-vos que des del 4 d’agost ja sóc "tio"!!!! Ueeeeee!!! I
direu, ja…!? Doncs sí, mira… L’home ja tenia ganes de veure el
món… mare quin perill que va a ser!!! Jo ja m’estic entrenant per a
quan jugue amb ell!! Açó ni una marató, tu! jejeje Això sí, el xiquet
es mereix una entrada tot per a ell que està per venir… 😀 Ara per
ara, amb veure’l pel vidre, ja estic més que pagat!!!

I amb tot, l’estiu ha transcorregut entre visites, festes de poble, cervesetes i treball! Vacances per favor!!!!! xD

Doncs
això, visita curta i intensa del senyor Azelko, amb recorregut per la segona
i tercera ciutat del País Valencià: Alacant i Elx, respectivament. Per
a qui no les conega, i no serà per les vegades que vos he convidat a
vindre (ehem, ehem), aquí va una petita descripició des del punt de
vista imparcial de la meua subjectivitat patent en tot allò que faig i
que, com a bon periodista, no he de fer palesa, malgrat ser impossible,
perquè, segons Voloshinov, tot acte comunicatiu té un component
ideològic al darrere, encara que els mitjans de comunicació ho
revestisquen d’objectivitat. (Mosseguellet dixit) xD

Com deia,
Alacant, capital de la comarca de l’Alacantí, és la segona ciutat del
País Valencià. Una localitat que m’ha sorprés, tot i haver viscut més de
mitja vida a 30 kilòmetres d’ella. Per a mi, ciutat amb un ambient
marcadament mediterrani, on passejant pels seus carrers m’han vingut al
cap instantànies de ciutats italianes com Gènova o  Roma. Bars i
cafeteries en cantonades i carrers estretes del Barri, amb un alé de
romanticisme, provocat en part per la seua il·luminació i la deixadessa
municipal en revitalitzar la zona, en concret, i tots el barris de la
ciutat, en general. Tot ajuda. És com una ciutat a mig fer, on tot
funciona pel caos general. 

Per altra banda, tenim Elx. Una
ciutat molt més neta i més ordenada que Alacant. La capital del Baix
Vinalopó és un lloc on morir. S’ho deia al senyor Azelko i és de veres.
Una ciutat tranquil·la, producte d’una burgesia industrial, que ara per
ara ha desaparegut en la seua gran majoria, però que roman a l’ambient
i a l’esperit dels elxans. 

Amb aquesta petita introducció,
continue la narració dels llibres dels Feyts d’en Mosseguellet I. xD
Capítol 2: De com van anar a les festes d’Elx i no van morir cremats
per un coet borratxo. Doncs això, per les festes d’agost, tocava visita
obligada al Misteri d’Elx, obligada tant per veure’l d’una vegada com
per fer un reportatge per al curro! (enllaç) Ja que estàvem allí, doncs
tocava veure la nit de l’Albà, molt recomanable per a tots aquells que
no l’hagueu vista mai. Paga moltíssim la pena!!! El cel d’Elx
s’il·lumina durant tota una hora de castells de focs, i ja no diguem-ne
quan es llança la palmera blanca, de la verge o imperial, segons qui
t’ho diga. Impresionant!!! En la vida del senyor he vist una palmera
d’aquest tipus, que aconsegueix que es faça de dia en la ciutat a mitjanit! Molt,
molt recomanable.

I de festa en festa. El cap de setmana següent,
carretera i a Jumilla (Múrcia). Visquen les festes del vi! La gran
cavalcada del vi és genial. Una desena de penyes del poble et van
llançant per sobre i donant-te a beure litres i litres de vi,
prèviament barrejats amb una mica d’aigüa, i en alguns casos, fins i
tot sucre. En resum, una tomatina amb litres de vi i petits entrepans
que donen de quan en quan, perquè si no ho feren, a saber com podria
acabar la cosa. jejeje Però la història no acaba aquí. Com en tota festa de
poble, ha d’haver concert. Bien sûr! Que dius tu, a un poble de Múrcia
qui podria tocar… mmmm… Obrint Pas, Betagarri i Porretas? No
veritat? Doncs sí… i a la barraca municipal!! Què foorrrtttt! En
resum, un concert impresionant i una nit d’allò més bona!

Amb tot, no us penseu que no he treballat. Per succesos en Alacant i voltants que no siga, i 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.