Al setembre qui tinga blat que sembre

Niños Mutantes, Errante: "Mi cabeza gira locamente en sentido inverso al que lleva la órbita terrestre"

Una dita popular diu que ‘al setembre qui tinga blat que sembre’ i
pense que ja és hora d’anar conreant els cavallons d’aquest bloc, que
després d’un any en guaret compta amb un adob ric per anar donant
fruits. Per, com tot, el primer a fer és anar desbrossant les males
herbes i les bones que han anant sortint al llarg d’aquest 372 dies.

Un
resum ràpid ens portaria a ciutats d’Europa (sobretot), des del barri
barceloní de Sant Andreu fins a la ciutat italiana de Padova, a bord
d’un elefant, passant per Valladolid i per moltes localitats del sud
del País Valencià. Això sí, viatges, en la seua majoria virtuals, que
donen ‘vidilla’ a aquest esperit errant. 

Amb tot, i en
comparació amb l’entrada publicada el 28 d’agost de 2009, la vida
continua més o menys com estava, aparentment. Bo, en eixa data portava
vora un mes a un fornet de Carolines, si bé ara, després d’un any, les
verduretes ja estan en el seu punt… No sé si el precís, l’exacte, ‘al
dente’ o ja un poquet passat de volta… Igual, el mes de setembre ho
aclarirà!

Ara bé: una anècdota i una reflexió.

Anècdota:
(Pip, Pip, Pip) Locutor: "Son las nueve de la mañana. Las ocho en
Canarias. ‘En días como hoy’, el cambio no es parte esencial de la
vida, es la vida misma. […] Posible operación anticorrupción en
Orihuela. La Policía podría estar registrando las instalaciones del
ayuntamiento desde primera hora de la mañana"
. Això, sumat a una
telefonada posterior, apuntava a què seria un dia mogudet. Així, dutxa,
esmorzar i en marxa. On? Primer de tot, a agafar el bus. És 6 de
juliol, per tant, una vegada puges al vehicle et trobes un exèrcit de
gent major ‘criogenitzada’ sense rumb fix. No busqueu l’eterna joventut,
aquesta està en l’aire condicionat dels autobusos urbans d’Alacant en
estiu.

Doncs bé, final de trajecte i, unes telefonades després,
cap a les oficines d’un important empresari de magdalenes o de la
construcció, no ho recorde ara bé. "Mira a vore, si ha passat la
policia per allí"
. Val! Objectiu clar, però cap indici de res trobes en
una primera ullada. Següent pas: parlar amb els treballadors i
treballadores de les tendes del voltant. Res de res. Bo, sí, un indici:
"Aquest matí els treballadors d’aquest empresari estaven tots a la
porta, sense entrar; però ha sigut poc temps"
. Més val això que res.
Tot i que, una telefonada després, ja estava pujant les escales de
l’edifici on estaven les oficines, per preguntar si havia passat
qualsevol cosa pel matí. La idea era trucar primer a la porta, però una
vegada allí, un cartell em va fer girar el pom de la porta. Pase sin
llamar’
, posava. 

Aleshores, entres, i ‘pam’. "Perdona, ¿querías
algo?"
, em va preguntar un home de la Policía Judicial. "No,..mmm…,
res, ja no fa falta… Bo, sí, des de quina hora porteu aquí?".
"¿Periodista?". "Sí (o aixó diuen)". "Ya te enterarás por prensa"
i
tancaren la porta. Gran cosa no em van dir, però la cara de
tonto-felicitat amb la que vaig eixir d’allí, ja pagava la pena. És el
que tenen els ‘arxienemics’. Després, d’un periple, municipal,
supramunicipal i policial, el dia va acabar on va començar, amb
l’enemic a les portes. xD 

Reflexió: Sobre la precarietat
laboral. Què significa ser becari? Treballar com un més les hores que
et pertoquen, cobrar menys sou (perquè estàs aprenent), sense segur,
sense cotitzar, sense poder tenir un altre treball ‘legal’, sense estar
donat d’alta a la Seguretat Social i, per suposat, sense tenir dret a
prestació o subsidi una vegada estigues a l’atur. En resum, els deures
estan clars, els drets, no tant. 

Ara sí, espere tornar a recuperar a poc a poc la mania, que no costum, d’anar escrivint cosetes. 

Un beset al culet i un petonàs al nas a tots i totes! Què passeu una bona setmana!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Al setembre qui tinga blat que sembre

  1. Luis diu:

    Una molt gran notícia el teu reviscolament com a blogaire. He de felicitar-te pel primer paràgraf, ha estat molt “llaure” i amb un léxic meravellós; així com per l’organització dels links: ben mirat, jo també tinc un tema de vents entre mans…

    I sobre els dos temes clau, poc a dir sobre el món del becari. Han estat massa anys i te n’adones que la roda continua girant. A sovint pense que és indecent i, d’altres, que directament açò haurà de petar per enlloc. És fàcil de dir, però tot arribarà, Toni… De la corrupció al país, m’estime més no fer pas comentaris. Però un dubte: on estem arribant que ara la policia ni et demana que els ensenyes el DNI? Això sí que falla!

    Un petonet maco i esperem més entrades!

  2. cosplay diu:

    I sobre els dos temes clau, poc a dir sobre el món del becari. Han estat massa anys i te n’adones que la roda continua girant. A sovint pense que és indecent i,

  3. Una molt gran notícia el teu reviscolament com a blogaire. He de felicitar-te pel primer paràgraf, ha estat molt “llaure” i amb un léxic meravellós; així com per l’organització dels links: ben mirat, jo també tinc un tema de vents entre mans…

Els comentaris estan tancats.