L

 

 

Los Aslandticos, Se ven venir: "Detras de aquellos muros / entre el tendedero y la chimenea / cuando no hay niebla ni humo / se ven venir buenas ideas. / Ideas de otro mundo / que no entienden de fronteras / porque nacen de lo profundo / de las cabezas callejeras"

Je ne le crois pas!!! Però ja sóc un nou perill al volant…! 😀 Davant aquesta novetat, només vaig a dir dos coses: tot arriba, més tard o més prompte, però tot arriba… i Oriola és una ciutat bonica… i tot!! Aquesta frase no me la tornareu a sentir, ja ho dic… així que quedeu-vos amb ella… jejeje

Ara resum ràpid de l’últim mes: Goodall – GRAN BARÇA – 25 d’abril (ups… perdó, 9 de maig xD) – Pere Calders – Aznar… Però com tot comencem pel final…

La vesprada que vaig passar perillosament amb Aznar (homenatge implícit a en Guillot…! ups… merda, si ho dic, ja no és implícit… xD) Doncs això, que l’ex dictador del govern va venir a la signatura del seu últim llibre a Alacant, i allà que em va tocar anar. Tot siga dit, hi havia una part d’obligació i una part de morbo. jejeje Amb tot, aquest home va arribar, va dir que no faria declaracions i es posa a signar llibres com un autòmat, mentre les iaies (i no tant) li donaven besades mentre li comentaven que tornarà "pels seus nets"… iuuuuuu!! Un espectacle circenc, que ja voldrien els del Cirque du soleil. Això sí, un magne esforç com aquest requerix alguna cosa a beure i menjar, per agafar forces… I ara pensareu, que va demanar el nostre magnàmim i estimadíssim senyor Ansar? Una coca-cola light, of course… jejeje Què com m’explicava una companya de premsa, "com arriba l’estiu, estan preparant-se per l’operació bikini!". Serà això, serà això… jejeje A tot açò, m’estalvie el que vaig pensar quan va entrar… però ja vos dic, res bonic! xD

Concert del 9 de maig a València: Tornada curta però intensa. 😀 Curta tan per les hores, que no vaih arribar a estar-hi ni un dia, com pel concert: què curt rédeu!!! Un cartell com els Sva-ters, Berri Txarrak i Pirat’s Sound Sistema no es pot acabar tan prompte… fills de sa mare!! De totes formes, un post concert de xarreta, tranquil·let i de p…, perquè sentint-ho molt no m’arrisque a tornar a entrar al Flow.. :S Una i prou! Abans agafe un martell i comence a pegar-me martellades al cap. Segur que em faria menys mal que desprès d’eixir del pub aquest… (Ele… aquí deixe la meua crítica de llocs de festa del dia… xD) Amb tot, un altre concert del 25 d’abril per a recordar, que almenys d’aquest sí que m’enrecorde, que els dos primers… ehem, ehem,….  No sé, però són uns concerts que porten unes sensaciones més bones…. 

Jane Goodall: No totes les persones que vaig a veure han de ser desagradables. En aquest cas tot el contrari. Jane Goodall, la naturalista britànica més coneguda del món mundial va donar exemple de com tirar endavant amb el teus ideals, més exemple si cap, quan es té un fort compromís social i amb la natura, que fa que amb 75 anys, Goodall estiga 300 dies a l’any fora de casa. Aquí vos deixe unes cosetes: prèvia i crònica.

GRAN BARÇA: Sense paraules…

Pere Calders: A la següent entrada…

Un abraçot a tots i totes, i què passeu un gran dia!!

PS: Com faria el Wyoming o el Josep Cunill als Matins de TV3, la novetat del mes és que el futur nebodet, sip al final serà nebodet, es dirà Genís! Aleshores, que vos pareix el nom elegit? Envia un SMS al 7777 per a baixar-te una cançó de la Lady Gaga, o deixa un comentari en aquesta blog amb GENÍS SÍ o GENÍS NO. I recorda, el que voten els campions que lligen aquest bloc… NO va a misa, i el xiquet tampoc! JEJEJE

PS2: Cançò… Bona musiqueta per llegir el post, amb una cordovesa, que espere veure en un mes :D, cap al minut 1:46.



Comentaris tancats a L

Ska, ska, ska! Jamaica Ska!

Skarface, Jamaica Ska: "Ska, ska, ska! Jamaica ska"

Vacances!!! Crec que mai me n’he alegrat tant de la mort de Jesucrist…! Xè, ja l’haurien pogutda fer llarga i dolorosa per a tenir més dies lliures!! Uhhh… què mal! Crec que m’està afectant allò de passar tant per l’audiència… xD

L’altre dia em pregunten: i quina música escoltes tu? Txan, txaaaaaannn!! Una d’aquestes preguntes a les que mai no saps que contestar. Saps el que no t’agrada, però no arribes a precisar el que sí! Com per exemple: quina és la teua pel·lícula favorita? on t’agradaria viure? quin dels trajes de Camps t’agrada més?  amb quin barret penses que va Benet XVI més bonico?? A l’última pregunta la resposta és clara: amb tots!!! xD 

Doncs, posats en la situació i amb alguna cerveseta al cos, vaig respondre l’Ska! Bien sûr! Resposta a la que va seguir: i quin tipus de música és eixe? Com ho expliques… :S Així que m’he posat a buscar un poc per Internet la història i, tot siga dit,  m’he dut alguna sorpresa que altra.

La primera sorpresa, els orígens: Jamaica a finals dels anys 50! Jo que els situava a Europa… Viquipèdia dixit: "A finals de la dècada de 1950 els músics de Kingston comencen a experimentar amb la fusió de jazz i rhythm & blues nord-americà amb ritmes autòctons del Carib, com el mento i el calypso, adaptant-lo al gust de l’illa segons les tendències que s’imposaven en els sound systems."

Per començar, The Skatalites, un dels grups que es consideren precursors d’aquesta música. Ball of Fire (1967):

Durant els anys 70, els jamaicans, també anomenats rudeboys, que anaren a viure a Anglaterra l’exportaren, conformant el que seria la segona onada. Aquesta estaria caracteritzada per la fusió de l’ska amb el punk, d’on resultarà "un so més ràpid i contundent, però mantenint l’estil alegre i ballable".

Als anys 90 arriba la tercera onada, amb fusions musicals com el reggae, ragamuffin, rock, punk, Oi!, hardcore, hardcore melòdic, salsa, merengue,… 

Continuem amb un grup que vaig descobrir farà ara unes setmanes: Tokyo Ska Paradise Orchestra. Sonen molt bé, però la veritat que veure’ls és molt friqui… xD

I ara un grup francés, Skarface! Al nom ja es deixa clar la pasió dels francesos per certa pel·lícula… xD He dit pasió, volia dir obsessió! 😛

El meu dubte és on encabir aquells grups, que podriem dir que beuen tant de l’ska com del folk. A la tercera onada? No ho sé… En aquest punt era on residia la meua errada principal d’on situar el naixement de l’ska, perquè ara són molts grups que inclouen la música folk dels seus països amb l’ska, el punk, entre d’altres. Per a mostra, uns botons…

Comencem per la terreta,… La Gossa Sorda, des de Pego!

Des de terres del nord, concretament des de Dinamarca, Patchanka:

Abans de finalitzar, un parell de cançons més abans de l’avantguarda musical ska i el futur d’aquesta música…

Uns quants quilòmetres, Mediterrània endins, des d’Itàlia, Punkreas:

Betagarri! Com no, no podia faltar… Sé que el só no és molt bo, però volia posar especialment aquesta cançó…. 

La veritat que fent aquest repàs, si em tornaren a preguntar, quina és la música que més escolte, tornaria a respondre l’Ska! I ara sense dubtar-ho… xD Moltes de les que vos he enllaçat formen part de la banda sonora de ma vida tant per concerts (veure següent vídeo, Berlín 2007, cap al segon 48…xD) com per moments que no s’obliden… Això sí, són tots els que estan, però no estan tots els que són…

I ara sí que sí… el vídeo que estàveu esperant!!! L’avantguarda de l’Ska, el futur d’aquesta música…. Buhajajajaja… ja sé quin va ser el primer vídeo que vaig a posar-li al meu/a projecte de nebot/da…!! xD Què freak!! JAJAJAJA

Jejejeje…

Un abraçot molt gran a tots i totes i què passeu un bon dia!!!

PS: Per al proper que se li ocòrrega fer-me una pregunta transcendent… avisat queda de quina pot ser la resposta!!! xD jejeje

PS2: Entrada rajola amb premi a qui l’escolte sencera….!

PS3: Manquen molts grups a l’entrada, ja siga per espai o per desconeixement… Per això, s’admeten recomanacions musicals!!!! 😀

PS4: Foto… desprès dels concerts sempren manquen banys, aquí, en París… i en la Xina Popular (Carod dixit)! xD



1 comentari

Ska, ska, ska! Jamaica Ska!

 

Vacances!!! Crec que mai me n’he alegrat tant de la mort de Jesucrist…! Xè, ja l’haurien pogut fer llarga i dolorosa per a tenir més dies lliures!! Uhhh… què mal! Crec que m’he està afectant allò de passar tant per l’audiència… xD

L’altre dia em pregunten: i quina música escoltes tu? Txan, txaaaaaannn!! Una d’aquestes preguntes a les que mai no saps que contestar. Saps el que no t’agrada, però no arribes a precisar el que sí! Com per exemple: quina és la teua pel·lícula favorita? on t’agradaria viure? quin dels trajes de Camps t’agrada més?  amb quin barret penses que va Benet XVI més bonico?? A l’última pregunta la resposta és clara: amb tots!!! xD 

Doncs, posats en la situació i amb alguna cerveseta al cos, vaig respondre l’Ska! Bien sûr! Resposta a la que va seguir: i quin tipus de música és eixe? Com ho expliques… :S Així que m’he posat a buscar un poc per Internet la història i, tot siga dit,  m’he dut alguna sorpresa que altra.

La primera sorpresa, els orígens: Jamaica a finals dels anys 50! Jo que els situava a Europa… Viquipèdia dixit: "A finals de la dècada de 1950 els músics de Kingston comencen a experimentar amb la fusió de jazz i rhythm & blues nord-americà amb ritmes autòctons del Carib, com el mento i el calypso, adaptant-lo al gust de l’illa segons les tendències que s’imposaven en els sound systems."

Per començar, The Skatalites, un dels grups que es consideren precursors d’aquesta música. Ball of Fire (1967):

 

 

Durant els anys 70, els jamaicans, també anomenats rudeboys, que anaren a viure a Anglaterra l’exportaren, conformant el que seria la segona onada. Aquesta estaria caracteritzada per la fusió de l’ska amb el punk, d’on resultarà "un so més ràpid i contundent, però mantenint l’estil alegre i ballable".

 

 

Als anys 90 arriba la tercera onada, amb fusions musicals com el reggae, ragamuffin, rock, punk, Oi!, hardcore, hardcore melòdic, salsa, merengue,… 

 

 

Continuem amb un grup que vaig descobrir farà ara unes setmanes: Tokyo Ska Paradise Orchestra. Sonen molt bé, però la veritat que veure’ls és molt friqui… xD

 

 

I ara un grup francés, Skarface! Al nom ja es deixa clar la pasió dels francesos per certa pel·lícula… xD He dit pasió, volia dir obsessió! 😛

 

 

El meu dubte és on encabir aquells grups, que podriem anomenar que beuen tant de l’ska com del folk. A la tercera onada? No ho sé… En aquest punt era on residia la meua errada principal d’on situar el naixement de l’ska, perquè ara són molts grups que inclouen la música folk dels seus països amb l’ska, el punk, entre d’altres. Per a mostra, uns quants botons…

Comencem per la terreta,… La Gossa Sorda, des de Pego!

 

 

Uns quants quilòmetres, Mediterrània endins… Modena City Ramblers:

 

 

Des de terres del nord, concretament des de Dinamarca, Patchanka:

 

 

 

 



Comentaris tancats a Ska, ska, ska! Jamaica Ska!

De tribunals i altres històries

Habeas corpus, A las cosas por su nombre: " Sabemos que esos a los que llaman creadores de opinión, expertos tertulianos, rigurosos historiadores son la voz de su amo, la voz de la que nos sentimos esclavos. Sabemos ya que quienes han hecho de cientos, de miles, de millones de mentiras una profesión altamente rentable temen llamar a las cosas por su nombre."

La sala era grisa, i no pel color, en veritat era groga, però no tenia vida. Bo, ben vist, tenia just la vida d’una habitacle de l’audiència provincial dedicat a la premsa. Groga, sense res que donés un poc d’enllaç amb la vida exterior. Entre periòdics, un ordinador, sentències i més sentències, treballava la xica que cada dia ens envia tots els judicis sanguinolents i escabrosos possibles, que el mitjans de comunicació han de seguir.

Aquesta era la meua primera presa de contacte amb la informació de Tribunals. Durant el temps que hi vaig estar allí, i els dies posteriors que he continuant anant, no he deixat de recordar-me’n del llibre de L’estranger d’Albert Camus:

"No obstant, el periodista se m’ha adreçat mentre somreia. M’ha dit que esperava que tot anés bé per mi. Li ho he agraït i ell ha afegit: ‘Vosté sap, nosaltres hem augmentat un poc el vostre succés. L’estiu és l’estació buida per als periòdics. I només hi havia la vostra història i aquella del parricida, que valien alguna cosa’. Després, ell m’ha assenyalat, entre el grup que ell acabava de deixar, un homenet que semblava una mostela engreixada, amb dos enormes ulleres cercades de negre. Ell m’ha dit que era l’enviat especial d’un periòdic de París: ‘Ell no ha vingut per vosté. Però com està encarregat de donar compte del procés del parricida, li han demanat al mateix temps de cablejar el vostre assumpte’".

"Se sap alguna cosa del judici de les 87 punyalades?", va preguntar un dels periodistes que esperaven a la sala, abans de pujar a vore el fiscal per preguntar-li si hi havia cap novetat de rellevant. Aquesta part no és del llibre. Una pregunta que em va deixar un poc glaçat, sobretot, per la sang freda amb què ho va dir. La veritat siga dita, en el moment que hi estigues acostumat, coses de pitjor s’hauran vist! Amb tot, el món dels periodistes de tribunals és un món a banda.

Tot i això, m’abellix encarregar-me durant una temporadeta dels temes de judicis i sentències. Lògicament, no ho faig per morbositat. La veritat tinc ganes de saber fins a què punt està malalta la societat en la que vivim i com de podrit el sistema. En aquest punt, em venen al cap unes frases escrites per l’Anna Politkóvskaya, escrites al llibre Chechenia: La deshonra rusa. Les següents línies són part d’una resposta de la periodista russa a un grup de militars russos, que havien qüestionat la seua professionalitat a l’hora d’informar sobre la guerra a Txetxènia, i l’havien amenaçada de mort: "S’equivoquen vostés igualment sobre la funció dels mitjans de comunicació en la societat moderna. Els periodistes no ‘desafien’ l’ordre establert, doncs aquesta no és la seua funció, sinó que només descriuen allò del que són testimonis. És el seu deure, com el del metge curar un malalt i el de l’oficial defendre la seua pàtria. La qüestió és molt simple: la deontologia periodística ens prohibix embellir la realitat".

Un abraçot a tots i totes i què passeu un bon dia!

1 comentari

gkif

 

 

La sala era grisa, i no pel color, en veritat era groga, però no tenia vida. Bo, ben vist, tenia just la vida d’una habitacle de l’audiència provincial dedicat a la premsa. Groga, sense res que donés un poc d’enllaç amb la vida exterior. Entre periòdics, un ordinador, sentències i més sentències, treballava la xica que cada dia ens envia tots els judicis sanguinolents i escabrosos possibles, que el mitjans de comunicació han de seguir.

Aquesta era la meua primera presa de contacte amb la informació de Tribunals. Durant el temps que hi vaig estar allí, i els dies posteriors que he continuant anant, no he deixat de recordar-me’n del llibre de "L’estranger" d’Albert Camus:

"No obstant, el periodista se m’ha adreçat mentre somreia. M’ha dit que esperava que tot anés bé per mi. Li ho he agraït i ell ha afegit: ‘Vosté sap, nosaltres hem augmentat un poc el vostre succés. L’estiu és l’estació buida per als periòdics. I només hi havia la vostra història i aquella del parricida, que valien alguna cosa’. Després, ell m’ha assenyalat, entre el grup que ell acabava de deixar, un homenet que semblava una mostela engreixada, amb dos enormes ulleres cercades de negre. Ell m’ha dit que era l’enviat especial d’un periòdic de París: ‘Ell no ha vingut per vosté. Però com està encarregat de donar compte del procés del parricida, li han demanat al mateix temps de cablejar el vostre assumpte’".

"Se sap alguna cosa del judici de les 87 punyalades", va preguntar un dels periodistes que esperaven a la sala, abans de pujar a vore el fiscal per preguntar-li si hi havia cap novetat de rellevant. Aquesta part no és del llibre. Una pregunta que em va deixar un poc glaçat, sobretot, per la sang freda amb què ho va dir. La veritat siga dita, en el moment que hi estigues acostumat, coses de pitjor s’hauran vist! Amb tot, el món dels periodistes de tribunals és un món a banda.

Tot i això, m’abellix encarregar-me durant una temporadeta dels temes de judicis i sentències. Lògicament, no ho faig per morbositat. La veritat tinc ganes de saber fins a què punt està malalta la societat en la que vivim i com de podrit el sistema. En aquest punt, em venen al cap unes frases escrites per l’Anna Politkovskaya, escrites al llibre Chechenia: La deshonra rusa. Les següents línies són part d’una resposta de la periodista russa a un grup de militars russos, que havien qüestionat la seua professionalitat a l’hora d’informar sobre la guerra a Txetxènia, i l’havien amenaçada de mort: "S’equivoquen vostés igualment sobre la funció dels mitjans de comunicació en la societat moderna. Els periodistes no ‘desafien’ l’ordre establert, doncs aquesta no és la seua funció, sinó que només descriuen allò del que són testimonis. És el seu deure, com el del metge curar un malalt i el de l’oficial defendre la seua pàtria. La qüestió és molt simple: la deontologia periodística ens prohibix embellir la realitat".

Un abraçot a tots i totes i què passeu un bon dia!

Comentaris tancats a gkif

30 de març de 2009

Banda Bassotti, Juri Gagarin: "Sempre più su, sempre più su non vedo angeli nel cielo, sempre più su, sempre più su niente maria niente gesù, sempre più su sempre più su la falce insieme col martello, sempre più, sempre più su, sempre più su."

30 de març de 1939: Cau València sota l’ocupació franquista, mentre a Alacant l’última resistència situada al carrer, que actualmen porta el nom de 30 de març, cau en mans dels aliats italians del “generalíssim”. Tot i que la darrera resistència republicana es desplaça al port, l’ocupació total de la ciutat serà el 31 de març i es posarà fi a la guerra civil.

30 de març de 1985: Naix a Elx, a l’hospital tot siga dit, un crevillentí (foto) que acabarà informant sobre l’aniversari de la desfeta republicana 70 anys després.

…i no és per equiparar esdeveniment, ni de llarg!…, simplement em venia rodat per enllaçar-vos una gran crònica del homenatge al capità de l’Stanbrook, l’últim vaixell que va sortir amb republicans cap a l’exili aquell 31 de març de 1939. Vora tres mil republicans marxaren cap a la ciutat argelina d’Orà, per no regresar molts d’ells mai més.

Com aquell que diu, i mira que no sol celebrar els aniversaris, fent una ullada enrere (últimament parec l’ “abuelo cebolleta”) els últims anys han estat molt bé: records de cançons de Banda Bassotti (cançó) allà per l’any 2006; 365 dies desprès, un viatge a Barcelona, que com diu la cançó de Canteca de Macao, “cuando estoy contigo / hay! las horas se me hacen un segundo” i 4 dies, un instant. Buah… per finalitzar amb un aniversari parisenc, “xè, de categoria!”… xD Què només haguès faltat Raffaella Carrà perquè fos insuperable… jejeje

Aquest any, tot i estar lluny de tots i totes,… bo… lluny, lluny,… el que unisca Facebook, que no ho separe Tuenti… 😛 Conyes a banda, buah, estic que no cague amb les felicitacions… Merci à tous!! Muaks!!!

Amb tot, per completar la felicitat, crec que fins el moment, hui ha sigut el dia amb què més goig he anat a treballar! No tots els dies tens l’oportunitat de veure el Discòbol de Miró, i de filmar-lo! De veritat, impressionant, i més encara quan t’ocorre un dejà-vu… Sovint, visc coses que crec haver somniat, no sé si serà veritat o no… Això mai ho sabré, però el record de hui ha sigut massa clar, massa detallat del que vaig somniar fa ara un parell de mesos… Com dic… mai se sap, però les papallones a l’estòmac no me les fuig ningú ! 😀

I en resum…

…gràcies a Amparo per felicitar-me el dissabte! xD

…gràcies a tots i totes els que em vau felicitar el diumenge! 😛

…i gràcies a tots i totes els que m’haveu felicitat hui!!!! Oeeeee!!! 😀

…i per si de cas, els que ho fareu demà!!! Aix…. 😉

Què passeu tots i totes un bon dia!! I espere vore-vos prompte, per terra amunt o per aquí baix, que se vos troba a faltar!! Muaks!

2s comentaris

30 de març de 2009

 

 

30 de març de 1939: Cau València sota l’ocupació franquista, mentre a Alacant l’última resistència situada al carrer, que actualmen porta el nom de 30 de març, cau en mans dels aliats italians del “generalíssim”. Tot i que la darrera resistència republicana es desplaça al port, l’ocupació total de la ciutat serà el 31 de març i es posarà fi a la guerra civil.

30 de març de 1985: Naix a Elx, a l’hospital tot siga dit, un crevillentí (foto) que acabarà informant sobre l’aniversari de la desfeta republicana 70 anys després.

…i no és per equiparar esdeveniment, ni de llarg!…, simplement em venia rodat per enllaçar-vos una gran crònica del homenatge al capità de l’Stanbrook, l’últim vaixell que va sortir amb republicans cap a l’exili aquell 31 de març de 1939. Vora tres mil republicans marxaren cap a la ciutat argelina d’Orà, per no regresar molts d’ells mai més.

Com aquell que diu, i mira que no sol celebrar els aniversaris, fent una ullada enrere (últimament parec l’ “abuelo cebolleta”) els últims anys han estat molt bé: records de cançons de Banda Bassotti, allà per l’any 2006; 365 dies desprès, un viatge a Barcelona, que com diu la cançó de Canteca de Macao, “cuando estoy contigo / hay! las horas se me hacen un segundo” i 4 dies, un instant. Buah… per finalitzar amb un aniversari parisenc, “xè, de categoria!”… xD Què només haguès faltat Raffaella Carrà perquè fos insuperable… jejeje

Aquest any, tot i estar lluny de tots i totes,… bo… lluny, lluny,… el que unisca Facebook, que no ho separe Tuenti… 😛 Conyes a banda, buah, estic que no cague amb les felicitacions… Merci à tous!! Muaks!!!

Amb tot, per completar la felicitat, crec que fins el moment, hui ha sigut el dia amb què més goig he anat a treballar! No tots els dies tens l’oportunitat de veure el Discòbol de Miró, i de filmar-lo! De veritat, impressionant, i més encara quan t’ocorre un dejà-vu… Sovint, visc coses que crec haver somniat, no sé si serà veritat o no… Això mai ho sabré, però el record de hui ha sigut massa clar, massa detallat del que vaig somniar fa ara un parell de mesos… Com dic… mai se sap, però les papallones a l’estòmac no me les fuig ningú ! 😀

I en resum…

…gràcies a Amparo per felicitar-me el dissabte! xD

…gràcies a tots i totes els que em vau felicitar el diumenge! 😛

…i gràcies a tots i totes els que m’haveu felicitat hui!!!! Oeeeee!!! 😀

…i per si de cas, els que ho fareu demà!!! Aix…. 😉

Què passeu tots i totes un bon dia!! I espere vore-vos prompte, per terra amunt o per aquí baix, que se vos troba a faltar!! Muaks!

Comentaris tancats a 30 de març de 2009

De l’Hora del Planeta i altres bestieses…

EFE/Manuel Lorenzo
 
Canteca de Macao, Ama, ama y ensancha el alma: "Hay que dejar el camino social alquitranado / porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas / Hay que volar libre / al sol y al viento / repartiendo el amor que llevas dentro"  

Aquesta setmana està plena de reflexions… a vore què en penseu!

SUCCESOS: De primeres, sóc una persona que s’ha cagat molt en informar sobre succesos, sobretot quan es tracten de temes tipus Marta del Castillo o xiquetes d’Alcàsser, on importa més fer audiència i apel·lar a les entranyes de la gent, en lloc de donar quelcom d’informatiu i no fer un espectacle mediàtic del succés. Amb tot, sempre posava tots els succesos dins del mateix sac. 

En aquests moments, i desprès d’estar dos mesos cobrint algún succés que altre, ho veig diferent, no tant tancat. Vull dir, i anant al que interessa, només en dos casos veig bé informar sobre succesos: accidents de tràfic, i violència de sexe (ni domèstica, ni gènere, ni masclista, ni polles… però això és un altre debat). Doncs això, per una qüestió fonamental, la informació no espectacularitzada dels casos de violència de sexe i dels morts als accidents de conduir està ajudant a què en prenguem consciència.

Això sí, sempre que no es convertisca en un circ, amb ganes de mostrar sang i més sang. Perquè hi ha una cosa que em repateja molt el fetge, que és com perden el cul els mitjans de comunicació quan es tracta d’informar (és discutible) dels assassinats per violència de sexe o quan hi han accidents de cotxes espectaculars des del punt de vista de les persones mortes: xiquets, joves, autobús,….

Imatge de periodista sanguinari que també es trasllada a la societat, i que quan necessites confirmar una dada objectiva et traten pitjor que a una merda! Uooo… i això sí, des de persones que treballen amb dones maltractades, que deurien ser les que més sensibilitat haurien de tenir respecte a la informació sobre aquest tema, per a què no es convertira en un circ! Sense comentaris…!

HORA DEL PLANETA: No sé què pensar! L’altre dia s’ho comentava a la Laura, que per reivindicar l’Hora del Planeta anava a encendre totes les llums de casa, l’aire, el forn, el microones i si cal, el DVD i el vídeo al mateix temps! xD Al final em vaig quedar adormit, que si no…. buahjajaja!

Està molt bé reivindicar la importància de reduir el consum energétic global, per fer respirar el planeta i per fer-nos respirar a nosaltres mateix! Però aquesta campanya, en la meua opinió, anava més dirigida a fer-se autobombo una organització ecologista determinada que a prendre veritable consciència de la problemàtica de la sobreexplotació energètica dels països rics. 

Ara em pregunte, totes les ciutats (més de 4.000) que s’han adherit a aquesta iniciativa, quines mesures concretes van a prendre per millorar la eficiència energètica i la movilitat sostenible? Tots les persones que han apagat les llums durant una hora, quines millores o quins canvis d’hàbits van a prendre en la seua vida, per a millorar l’estat del planeta? S’ha informat molt de les bones intencions dels consistoris de col·laborar en aquesta campanya, però poc de les solucions concretes a canviar en la vida quotidiana! I per a mostra, un botó! (aneu a l’entrada del 27 de novembre de 2007)

Perdoneu-me, però hui tinc el dia meninfot! xD

DADA VERDA DEL DIA: Amb només 20 euros, com a molt, pots fabricar-te el teu propi forn solar, que pot arribar a temperatures de 200ºC. Només cal cartró, paper d’alumini, un vidre, paper de periòdic o suro, i poc més. A més, al mercat també existeixen cuines parabòliques solars que poden arribar a 300ºC només utilitzant la energia solar, i que són relativament barates: uns 150 euros, més o menys. Per a més informació: cliqueu aquí! Autobombo, autobombo… xD

Un abraçot a tots i totes, i què passeu un bon dia!

PS: Demà me’n vaig a grabar el Discòbol de Miró!!! 😀

PS2: Foto… el castell de Santa Barbara abans i durant l’Hora del Planeta… On queda la reducció del consum…?

PS3: Cançó… ves per on, quina versió han fet de la d’Extremoduro!

Comentaris tancats a De l’Hora del Planeta i altres bestieses…

De l’Hora del Planeta i altres bestieses…

 

EFE/Manuel Lorenzo
 
Aquesta setmana està plena de reflexions… a vore què hi penseu!

SUCCESOS: De primeres, sóc una persona que s’ha cagat molt en informar sobre succesos, sobretot quan es tracten de temes tipus Marta del Castillo o xiquetes d’Alcàsser, on importa més fer audiència i apel·lar a les entranyes de la gent, en lloc de donar quelcom d’informatiu i no fer un espectacle mediàtic del succés. Amb tot, sempre posava tots els succesos dins del mateix sac. 

En aquests moments, i desprès d’estar dos mesos cobrint algún succés que altre, ho veig diferent, no tant tancat. Vull dir, i anant al que interessa, només en dos casos veig bé informar sobre succesos: accidents de tràfic, i violència de sexe (ni domèstica, ni gènere, ni masclista, ni polles… però això és un altre debat). Doncs això, per una qüestió fonamental, la informació no espectacularitzada dels casos de violència de sexe i dels morts als accidents de conduir està ajudant a què en prenguem consciència.

Això sí, sempre que no es convertisca en un circ, amb ganes de mostrar sang i més sang. Perquè hi ha una cosa que em repateja molt el fetge, que és com perden el cul els mitjans de comunicació quan es tracta d’informar (és discutible) dels assassinats per violència de sexe o quan hi han accidents de cotxes espectaculars des del punt de vista de les persones mortes: xiquets, joves, autobús,….

Imatge de periodista sanguinari que també es trasllada a la societat, i que quan necessites confirmar una dada objectiva et traten pitjor que a una merda! Uooo… i això sí, des de persones que treballen amb dones maltractades, que deurien ser les que més sensibilitat haurien de tenir respecte a la informació sobre aquest tema, per a què no es convertira en un circ! Sense comentaris…!

HORA DEL PLANETA: No sé què pensar! L’altre dia s’ho comentava a la Laura, que per reivindicar l’Hora del Planeta anava a encendre totes les llums de casa, l’aire, el forn, el microones i si cal, el DVD i el vídeo al mateix temps! xD Al final em vaig quedar adormit, que si no…. buahjajaja!

Està molt bé reivindicar la importància de reduir el consum energétic global, per fer respirar el planeta i per fer-nos respirar a nosaltres mateix! Però aquesta campanya, en la meua opinió, anava més dirigida a fer-se autobombo una organització ecologista determinada que a prendre veritable consciència de la problemàtica de la sobreexplotació energètica dels països rics. 

Ara em pregunte, totes les ciutats (més de 4.000) que s’han adherit a aquesta iniciativa, quines mesures concretes van a prendre per millorar la eficiència energètica i la movilitat sostenible? Tots les persones que han apagat les llums durant una hora, quines millores o quins canvis d’hàbits van a prendre en la seua vida, per a millorar l’estat del planeta? S’ha informat molt de les bones intencions dels consistoris de col·laborar en aquesta campanya, però poc de les solucions concretes a canviar en la vida quotidiana! I per a mostra, un botó! (aneu a l’entrada del 27 de novembre de 2007)

Perdoneu-me, però hui tinc el dia meninfot! xD

DADA VERDA DEL DIA: Amb només 20 euros, com a molt, pots fabricar-te el teu propi forn solar, que pot arribar a temperatures de 200ºC. Només cal cartró, paper d’alumini, un vidre, paper de periòdic o suro, i poc més. A més, al mercat també existeixen cuines parabòliques solars que poden arribar a 300ºC només utilitzant la energia solar, i que són relativament barates: uns 150 euros, més o menys. Per a més informació: cliqueu aquí! Autobombo, autobombo… xD

Un abraçot a tots i totes, i què passeu un bon dia!

PS: Demà me’n vaig a grabar el Discòbol de Miró!!! 😀

PS2: Foto… el castell de Santa Barbara abans i durant l’Hora del Planeta… On queda la reducció del consum…?

Comentaris tancats a De l’Hora del Planeta i altres bestieses…

Sense comentaris! xD

Comentaris tancats a Sense comentaris! xD